MÈTODE

Des de la mateixa fundació de l’escoltisme, el nostre moviment compta amb dues eines pedagògiques fortament vinculades entre si: la llei i la promesa. Aquestes dues eines s’han anat adaptant als temps i a les particularitats nacionals de cada una de les diverses associacions escoltes, però són presents en totes elles, atès que estan en la mateixa essència de l’escoltisme.

La Llei Escolta recull els valors del nostre moviment, els seus principis transversals, i es relacionen amb allò que una persona ha de tenir present per ser millor escolta, l’actual està basada en la proposta original de Baden Powell i adaptada a la nostra realitat, tradició i context sociocultural.

La Promesa Escolta és l’explicitació de la voluntat individual, en forma de promesa, amb els pilars de l’escoltisme, país, individu i espiritualitat. I viure d’acord amb els valors i principis de la Llei.

La majoria de persones d’arreu del món són capaces d’identificar qui i què és un escolta. Amb més o menys informació, amb més o menys coneixement, l’escoltisme és un moviment d’abast planetari que es reconeix amb facilitat. I això ha estat així gràcies a l’èxit del seu projecte educatiu, i també, gràcies a les seves eines d’identificació.

Compartir una sèrie de símbols amb altres persones, que van més enllà de l’aspecte físic, ja que comporten uns significats comuns, l’associació a uns valors, experiències i emocions, ens fan sentir membres d’una gran família arreu del món, que es defineix com la germanor escolta mundial.

Tot això genera una sèrie de símbols que configura un marc simbòlic utilitzat per acompanyar la nostra proposta educativa. És un relat que usem com a eina que fa de vehicle per transmetre allò que volem explicar, o treballar.

El progrés personal permet que cada infant i jove sigui el protagonista del seu propi creixement i es desenvolupi de forma conscient. Els infants i joves duen a terme un treball d’introspecció i de presa de consciència sobre el seu estat pel que fa als diferents àmbits de desenvolupament (desenvolupament intel·lectual, físic, emocional, social, espiritual i del caràcter).

Podem identificar diverses etapes de progrés personal per les que l’infant o jove transita en cada una de les branques.

• Etapa d’integració: suposa la presa de contacte amb les noves companyes, i el començament de l’aprenentatge de la metodologia escolta, les característiques de la unitat i del cau.
• Etapa de participació: etapa on l’infant o jove s’ubica en quin és el seu rol en la unitat i, per tant, s’implica de forma conscient en el seu propi progrés personal i en la dinàmica de la unitat.
• Etapa d’animació: és una etapa de consolidació, on l’infant o jove, ben situat, essent conscient del seu bagatge, les experiències viscudes i la dinàmica pròpia de la unitat contribueix a la dinamització de la unitat mitjançant un lideratge compartit.

A cada unitat, els noms que es poden utilitzar per a aquestes etapes poden variar d’acord amb l’ambientació/marc simbòlic propi.

L’escoltisme, com a moviment que cerca el desenvolupament integral de la persona, considera l’entorn com a part indestriable d’aquesta. L’escoltisme de forma tradicional ha dut a terme la seva proposta educativa en contacte amb l’espai natural.

Aquest espai ens brinda l’oportunitat de materialitzar la nostra proposta educativa en un medi on no hi ha una hiperestimulació dels infants i joves. On podem educar en un context de llibertat física, doncs la rellevància dels límits físics es veuen molt reduïts. Educar en el medi natural ens alleugereix de la càrrega de l’estil de vida cosmopolita, vivint uns dies sense alts nivells de contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica… i sense imposicions horàries del sistema productiu. Per això els compromisos, promesa, rituals, treball emocional, espiritualitat, prenen més transcendència en un entorn natural.

Fer la nostra activitat a la natura, per altra banda, estimula l’esforç, quan correm amunt i avall salvant obstacles físics als jocs, quan anem de paisatge en paisatge fent ruta. Sumat a la menor disponibilitat de recursos i comoditat, es propicia l’autonomia, l’austeritat i el fet de posar-se a prova a un mateix.